dimecres, 28 d’agost del 2013

UT Val d'Aran



Dissabte 10 d'agost de 2013
Salardú (Naut Aran)
61km 4200+

Arribo a la sortida sobre les 7:30, mentres estic esperant els meus companys del Terradesports, em dedico a buscar alguna cosa que em subjecti el xip a la cama ja que no m'el puc colocar a la vamba, després de pensar i pensar, el personal que es dedica a cronometrar la proba em deixen una cinta de velcro que me la lligo a la cama, problema solucionat. Comença a arribar la gent en massa, es respira un bon ambient, quines ganes!, veig el Toni Ruiz i la seva dona, em quedo amb ells de 'palikeo', poc després arriben els companys i amics del Terradesports: l'Uri, Millagui, Junior i el Gerard...el Cesc s'ha quedat a la furgo amb diarrea i no correrà. Passem el 'control de material i ens col.loquem a la sortida. Poc després comença la festa.
Just sortir del poble creuem el riu Unhola, i ja començem a pujar, vaig amb el Junior, com que fa tan de temps que no ens veiem anem de xerrera. La pujada fins a les pistes de Baqueira fa uns 600+, quan sortim de Baguerge seguim pujant per l'antic camí del Montgarri, es tracta d'un camí obert i les vistes conforme anem pujant són brutals...quan arribem a d'alt em giro i veig que anem quasi els últims, jajaja, va sent la tónica últimament en mi, un voluntari que hi ha per allà m'ho comenta i li dic que això és molt llarg i que hi ha temps per tot. Arribem a pistes i després d'un trosset de pisteta arribem al primer avituallament, ben completet! jeje, avui no passaré gana.
Sortim de l'avituallament i ens vé una baixada camp a través en avall que se'm fa força dura ja que encara tinc les potes com a pals i vaig fred, la baixada és fa més dura de lo que ja és a causa de la humitat de la nit. 
Una mica més avall agafem un corriol de baixada ben parit que uns quilòmetres més enllà ens fa connectar amb una pista que ens ha de dur a Arties, aquest tram se'm fa molt llarg i encara no he calentat pota, el Junior s'escapa cagant llets avall com sempre. Jo, a ritme yak!. A punt d'arribar al poble adelanto a la Cathy, una dona amb la qual vaig poder rodar uns quants kms sense creuar-nos una sola paraula a la Catllaràs, ella va fent al seu rotllo escoltant música amb el seu mp3. Quan arribem al poble ens desviem per un corriol de pujada ben dret, en aqui enganxo el Junior que ja comença a esbufegar, no va gaire fi. Aquesta pujada és de les guapes, rotllo ferèstega i salvatge, ben dreta la cabrona! em recorda a algunes de les que vaig entrenar a la zona del Pedraforca i també de les que vaig pujar a Andorra, res de nou. En aqui el Junior se'm despenja. Més amunt surto a parar a una pista on poc després trobo el segón avituallament i punt de control. 




Ja estic al km 19, ben ràpida la cursa fins aqui, em aquest avituallament em casco uns sandvitx de nutella, mmmm, per si de cas jaja, no fos cas que em pilli un 'yuyu' per falta d'aliment com a la Catllaràs. Abans de sortir, arriba el Junior fet caldo dient que a lo millor plega, aconsegueixo animar-lo a que no ho faci crec.
Sortint del control agafo un cami ben fresat que planeja, molt guapo per cert, el sol ja comença a despuntar. Una mica de pujada i la cosa ja planeja, ens trobem sobre els 2000m d'alçada, segueixo el camí, el tram és mega rodador i les vistes acollonants, ja començo a babejar. En un dels trams passem per un túnel dins la muntanya...guau! més ben parit que el túnel que vaig passar a la Ultra del Bages. Les potes ja començen a calentar-se. Més endavant empalmem amb una pista...les vistes al Montardo...uuauuu! la ostia en patinet! quina estampa...i quina kk de pista...ara comença a baixar i baixar, i pista i pista fins trencar a un corriol  (per fi) on hem trobo un parell de voluntaris que em donen aigua, aprofito per carregar bidons i camel, i cap amunt.
Ara arriba un bon pepino de 700+, el camí ja comença a encabronar-se només començar a pujar, la vegetació és espessa i salvatge, rotllo al de les Guilleries, a aquelles rutes senglars que m'ensenyava el Lluís Vila...m'agrada que sigui així però més ben sembla un torrent allò, arbres caiguts, esvarzers i tot tipus de vegetació, de camí fresat res de res. 400+ més amunt, la cosa ja s'obre, i es torna més vertical...mola! en aqui ja txalo! yihaaaa. Al arribar a una cabana abandonada no puc evitar a girar-me a contemplar tal bellesa de paissatge. Seguixo amunt, ja puc veure el final, durilla la pujada. Al arribar a d'alt, agafo aire i cap avall cagant llets, es una baixada dreta camp a través rotllo Guilleries, yihaaaa! jeje. Conforme baixo puc veure el refugi on hi ha l'avituallament...i quines vistes!. Haig de contenir la flipada emocional per tal de no espinyar-me. Arribo abaix extasiat, creuo el riu i passo el control. En aqui em trobo el Toni Ruiz que ja surt, ens emplacem a veure'ns a la pujada. Jalo una mica, bec cocacola i cap amunt.




Ara toca una pujadeta de les guapes, a plè sol del dia i 850+ entre prats verds, baques i cami semi-fresat, puja ben dreta, un xic més amunt connecto amb el Toni Ruiz i seguim junts cap amunt, ell aquestes pujades alpines se li atraganten una mica però aguanta ferm, i amb la mica de xerrera que li dono segur que se li fa més fàcil, jo vaig super animat, avui estic en mi salsa. Arribem a d'alt, sobre els 2150+, estem d'alt de tot de les pistes de la Tuca. No fa falta parlar de les vistes que tenim.
Començem a baixar per pista, ens espera un descens de 1100- en 7km. La primera part és baixa força bé, camí ample etc...per adentrar-nos en corriols entre el bosc força drets i ben parits, quin disfrute i quina descàrrega d'adrenalina. Arribem abaix, el Toni té rampes, li donc una capsula de sals minerals i seguim fins a Vielha on tenim l'avituallament. En aqui aprofito per carregar aigua a sac, menjar uns entrepanets i saludar el David Ariñó que està per allà.

A la sortida de Vielha cap al gran pepino de la jornada, em trobo els meus amics de fatigues ciclistiques i veïns de Sant Sadurní, Jordi Abad i la seva dona l'Anna Juvé, que han vingut a buscar el meu company d'equip Gerard que ha hagut d'abandonar a causa de problemes d'estòmac, després d'una breu xerradeta amb tots ells, el Toni i jo seguim la nostra guerra en busca del gran pepino, portem 45km i ens manquen 16 més i 1250+ en 9km de pujada pel mig per acabar. Són les 3 de la tarda i fot una xixarra de ca l'ample. Només començar a pujar, per cert, pujada ben dreta com no, em trobo l'Eric i l'Albert de Lleida, l'Albert es troba sentadet dolorint-se del genoll, li aconsello que es posi gel fred, es faci una bona frega i es prengui un ibuprofeno, nosaltres seguim, més amunt em torno a trobar a la Cathy, que s'havia perdut, i per darrera ens agafen els dos companys de Lleida. L'Albert ja està recuperat, tots cinc començem a pujar, la Cathy com no puja ràpid i de tant en tant va tirant fotos, per sort el camí és fresat i per dintre el bosc, així que la xixarra no ens pilla de plè.
Quan ja portem mitja pujada el Toni se'm despenja, va tocadet, jo segueixo,  és millor que vagi pujant al seu ritme, l'Eric, l'Albert i un altre company m'agafen i seguim junts, anem els tres a la par, en un mirador que trobem més amunt ens trobem un noi que ens dona aigua. Agafem una altre trialera i cap amunt, aquest últim tram de pujada no puja tan dret però es nota el cansament a les potes. Quasi ja arribem a d'alt, ens manquen 100+...arribem a una pista que va planejant, en aqui una miqueta de trote, el que es pot, les vistes brutals com sempre, puc veure la Cathy més endavant...arribem el quartet a l'últim avituallament. Ens manquen 100+, una pujadeta a un coll a camp obert i 'se acabó el desnivell positiu. Quan estic a punt d'arribar a d'alt em giro i veig que el Toni ens està donant caça, s'ha refet, olé!. Un cop a d'alt (2300m) ens fem unes fotos i cap abaix.

L'Eric, l'Albert i jo començem la baixada, tenim tota la vall per nosaltres, es poden veure els pics del Parc d'Aiguestortes, Salardú a sota, Arties, Garós...l'Albert i jo començem a baixar cagant llets avall, l'Eric no ens segueix. La baixada en aqui és dreta i a camp a través pel costat del riu, s'ha de vigilar, el talegasso pot ser serio...però nosaltres cada cop li donem més canya, avancem a la Cathy, creuem el riu, i en aqui el camí ja és fresat, ja tenim el poble just avall, deuen faltar uns 4km més o menys. Aquest últims són per corriol pedregós a camp obert al principi i després entre el bosc. Arribem a Unha pensant-nos que és Salardú, ens queda 1km més el qual fem al trote la pujadeta asfaltera que ens queda i després el tros planer a lo màxim que ens deixen les potes. Arribo a la línia d'arribada més feliç que un tornavís ja que he pogut disfrutar molt de la ultra en tot moment.

  

dimarts, 13 d’agost del 2013

UT Catllaràs



Dissabte 27 de Juliol de 2013
La Pobla de Lillet (Berguedà)
58km - 4000+


Després de les 100 milles Puigmal-Cavalls em sentia en un núvol i amb moltes ganes de més festa, així que em vaig inscriure a la Ultra Trail Catllaràs. Tenia moltes ganes de córrer i descobrir aquesta preciosa zona del Berguedà perque el Jordi Molist m'en havia parlat maravelles i més sabent que el recorregut l'havia parit el Xavier Martorell 'Martox'. I quan un recorregut l'ha fet un Koala et pots esperar una autèntica festival amb traca inclosa.
Vaig arribar la tarda abans, per així poder descansar i fer nit a la zona d'acampada. Vaig passar la tarda amb la Dolors Morcillo i amb el Cesc Sensada i saludant a amics i companys de cremada de pota com la Gemma i el Jordi Hereu, la Beatrice Maitre, el Raül Racero i la Marta Muixí entre d'altres.

A les 7 donen la sortida, com va sent normal últimament m'enganxa d'imprevist i de xerrera amb els companys, en aquest cas amb l'amic Jordi Garcia, just sortir del poble ja començem a pujar, al principi anem acompanyats del Santi Barril i del Pere Alsina però poc després d'agafar la primera trialera de pujada el Jordi i jo ens desmarquem ja que ens adonem que anem els últims. El primer tram de pujada són 500+ en uns 8km apretant el culet amunt per trialera rocosa a trams, ben durillo, la veritat és que el els fem sense adonar-nos ja que el Jordi avui té ganes de xerrera i m'està posant al dia jeje. Un cop a d'alt fem un tramet planer que ens serveix per agafar aire i enfilar una baixada corriolera ben parida amb força pedra i a on no pots desviar la mirada del terra ni un sol moment per no espinyar-te...primera descàrrega d'adrenalina de la jornada. Sense voler-ho com aquell qui diu arribem a Sant Julià de Cerdanyola on ens avituallem a base de fruita, isotònic i aigua de la font ben fresqueta.

Just sortir del poble em ve de morros la brutal imatge del Pedraforca en tot el seu esplendor on es pot avistar clarament la enforcadura, avui fot un dia descobert i espectacular. Ara ens vé una pujada de 400+ que ens portarà a la creueta, més trialeres dretes, en aqui el Jordi se'm comença a quedar enrera, el tiu arriba amb poc entreno per l'aturada que ha tingut per la costella que es va trencar a la Mític. Abans d'arribar a d'alt el deixo enrera i continuo tirant sol, em trobo be i porto bon ritme, la calor ja comença a notar-se...serà un dia dur. La baixada que em vé al davant l'enfilo cagant llets en companyia d'un parell de companys, que no ens diem 'ni mu'. Arribo a Malanyeu ben sèncer i amb ganes de seguir txalant. A l'avituallament em trobo el Cesc, amic i company d'equip del Terradesports que malauradament ha hagut de plegar per llagues als peus. Després de xerrar amb ell arriba el Jordi fet caldo dient-me que plega, que està ben cardat, l'animo a seguir però el tiu se'm resisteix, finalment per sort decideix a seguir.

Segueixo endavant i agafo una trialera de pujada ben durilla, és camí fresat entre el bosc, dret, vaig amb un grupet de quatre corredors més, al cap de poc pujem per un tram de corda i em trobo un tram de cascades ben parit, màgic! un ambient que sembla extret dels llibres de Tolkien. Arribat a d'alt El Graell de Pujals la baixada a la Nou de Berguedà la faig a muerte. Abans d'arribar a l'avituallament em trobo el Martox i alguns companys refrescant-se en una font, jo arribo mort de sed i els companys que em venen darrera també s'aturen. El km que em queda fins a l'avituallament el faig tocadet, noto problemes estomacals, no he menjat res en tot el matí apart de fruita i em sento buit, sense energia. Quan arribo a la Nou m'enporto la desagradable sorpresa de que no hi ha res sòlid apart de fruita i fruits secs, jo sóc diesel i funciono amb menjar ben sòlid, no fruites i aquestes coses, i tampoc ni hi ha res de cocacola que almenys et fot les piles. Em veig a venir que ho passaré molt malament en endavant ja que ens vé un quilòmetre vertical fins al cim del Sobrepuny, gran pepino de la jornada i amb la caloraca que fot a les dues de la tarda ja tremolo...en aqui em trobo el Diego Gàlvez i el Christian que estàn marcant-se un entreno i de pas animant-nos. Quan vaig a sortir arriba el Jordi amb millor cara, diu que descansarà una mica, s'el veu bastant recuperat.

Enfilo la pujada al Sobrepuny amb incertesa, l'estòmac m'està donant pel sac, per sort el camí de pujada passa entremig d'arbres i el sol no matxaca tant, conforme vaig pujant vaig notant que les forces m'abandonen, a mitja pujada em trobo el Jordi Hereu que baixa ben cardat perque li fot mal el psoas, parar a parlar amb ell m'ajuda a refer-me un xic...segueixo pujant...300+ més amunt em començo a sentir grogui, i la pujada va ben dreta i zigzaguejant que fa que em maregi...el Jordi connecta amb mi, s'han intercambiat els papers, ara el que va ben cardat sóc jo. M'enganxo al pas del Jordi però una mica més amunt m'aig d'aturar a menjar alguna cosa, intento menjar una barreta de sesam que vaig arreplegar de la Mític...realment fastigosa! puuaff!! no aconsegueixo mastegar-la i em fa vomitar!. Els companys que van en mi flipen, el José Antonio Bellido, de Vilafranca, connecta amb mi i em fa companyia, ens asseguem uns minuts fins que aconsegueixo refer-me de nou...seguim la marxa i poc més amunt fem cim!!!! uff, menys mal que s'ha acabat la pujada, ben puta la cabrona! jeje. El Jordi m'està esperant, ens tirem unes fotos tot el grupet que estem en allà (uns 8 en total) i enfilem tots junts camí en avall cagant llets.




Després de carregar aigua en una font seguim per pista per enllaçar al cap de poc en una especie de corriol vertical en avall on t'has d'anar agafant d'arbre en arbre sino ho portes ben clar fins a uns salts d'aigua i gorges espectaculars, alguns dels que ens acompanyen s'aturen i és banyen, nosaltres seguim fins arribar al Castell de l'Areny. En aquest avituallament per fi hi ha menjar sòlid, em menjo un plat de pasta que em senta com la glòria i seguim endavant amb el Jordi.
Pujant al Refugi de Sant Romà de la Clusa, veig que el Jordi comença a tirar fort, jo estic recuperat però vaig ben tip, així que li dic que tiri sol que jo ja vaig fent. Patxim patxam, arribo al refugi ja recuperat. Els 4km de pujada que resten fins a Puig Lluent els faig acompanyat del Jordi Sust i un altre company...ara si que torno a ser jo, poc a poc començo a accelerar el ritme i a trober-me còmode. Les vistes a d'alt del puig són brutals!, on es pot veure clarament tot el tram de pujada que hem fet des del Castell de l'Areny, ara abaix i molt diminut.
La baixada al Refugi d'Ardericó és ben dreta al principi per després anar a parar a una pista que un parell de kms més enllà em porta al refugi. En allà em trobo el Jose Antonio Bellido de nou i van arribant els que em venen al darrera, carrego aigua, parlo amb el guarda, remullada de cap d'aigua freda i a per l'última pujada.
Sortim del refugi per un corriol cap amunt, la pujada al Coll de Seva fa 270+ en 1'5km que pujo la mar de be, un cop a d'alt enllaço a un tram de pista fastigosa que després de planejar un xic va cap avall, jo vaig cagant llets. Ara tot es baixada, a 3km ja puc veure La Pobla de Lillet abaix, agafo un corriol ben parit i gas a fondu fins al poble, pel camí adelanto alguns companys. Arribo a meta exhaust però molt content sobretot per haver-me recuperat del 'pajarón' encara que aquesta vegada em va costar molt fer-ho. Una altra més al sac i aquesta de les dures i guapes. Felicitar el Martox pel recorregut tan guapo que ha parit, 100% recomanable. Felicitar el 'Nano' per haver-se refet, no abandonar i per haver-me tret 'les pegatines'. I també felicitar a la Dolors Morcillo per la seva tercera posició.






dimarts, 6 d’agost del 2013

100 milles Puigmal-Cavalls

Queralbs (Ripollès)
Dies 6-7 de Juliol de 2013
170km - 10000+

El mateix dia que vaig acabar de la Ultra Mític, recent arribat d'Andorra, obro el facebook i em trobo un post del Paco Robles dient que dues setmanes després feia un repte personal que consisitia en fer 100 milles, el recorregut començaria des de Queralbs, passant pel Puigmal, Collada de Tosses, Coll de Pal i fent tot el nou recorregut de Cavalls del Vent des de el Niu de l'Àliga per tornar a Coll de Pal, Collada de Tosses, Pas dels Lladres i acabar a Queralbs. Des del primer moment i com sempre em passa quan veig una proposta així, se'm van fer dentetes, però com que venia de fer una ultra dura com la Mític no veia clar que pogués estar a l'alçada, recuperar-me be i com no, acabar-la...després de pensar-ho cinc minuts li vaig dir que m'apuntava al repte, total, sino em trobava be sempre estava a temps d'abandonar i quedar-me a la caravana fent un cop de mà en els avituallaments. Fer una ultra de 100 milles era un repte somniat des de feia temps, el que tenia molt clar era que ho donaria tot per aconseguir-ho. La preparació per aquells 15 dies era ben senzilla: nedar, nedar, nedar i estirar per un tubo amb les seves sessions de propio i resistència de turmells i genolls.

Divendres per la tarda, després de dinar i fer una bacaina surto cap a Pallejà a buscar a l'amic Troncha Cadenas que també s'apunta al bombardeig, no em va costar res de liar-lo per fer aquest repte. A les 10 de la nit arribem a l'aparcament del cremallera de Queralbs on hem quedat amb el Paco, Escuté i les seves respectives  families, el Jordi Garcia 'Nano' i la gent del Team Ultra Lleida: l'Enric Sabaté, el Txuano Martí, el Roger, el Joan Casas i la Montse Sistere.
La logistica serà la seguent: el Jordi farà de conductor de la caravana que ens farà el seguiment, que junt amb el Juan Carlos Escuté, el Pau (fill del Paco) i la Maria José (dona del Paco) ens faràn els avituallaments.
A la nostra arribada ja trobem el Juanca i la seva familia, i els demés van arribant a poc a poc. Després de sopar, preparar-nos les coses i petar la xerrada una estona comença el repte.

Sortim a tres de dotze de la nit de Queralbs i enfilem cap amunt pel GR-11 que porta fins a Núria, tenim com a limit fer el repte en 48h i tenim una taula de temps de pas fixada en cada pas o avituallament per complir amb aquesta taula. Amb aquestes coses, entre moltes d'altres, el Paco és un 'Maestro', així que portem ritme sub-48, cal dir que la ruta són 170km i 10000+, així que més val regular.
La pujada és fa molt amena, anem xerrant de batalletes varies, fins a Núria són quasi 700+ en 7kms que et deixen pujar bé. La temperatura és bonissima per cremar pota, llàstima que sigui de nit perque els paissatges en aqui són acollonants. Quan arribem a Núria el cel està estrellat, quina passada!, ja comença a fer una mica de fresqueta, carreguem aigua a la font de Núria, en aqui la Montse ja es tapa perque va molt refredada a causa de l'aparell d'aire acondicionat en el seu lloc de treball, se la veu fotudeta, quasi no pot parlar de lo afonica que està.
A partir d'aqui comença lo bo, 1000+ en 4km amb una part final força vertical on tocarà apretar el cul. A mitja pujada ens hem de posar el paravent perque fot una ventolera guapa i comença a notar-se el fred, al arribar a l'últim tram de l'ascens ens costa traçar-lo be perque costa distingir la traçada, tothom puja pel dret, uff!! es fa dur pujar en linia recta, el Paco i jo aconseguim trobar la traçada i zig-zaguejant la cosa cambia bastant. El Joan i la Montse es queden enrera, pobre Montse, va fotuda, i aquest vent i sobretot el fred no l'ajuden gens ni mica, però ella, guerrera curtida en mil i una batalles segueix cap amunt sense defallir. Abans de  coronar ens trobem una serie de personatges amb els seus gossos que estàn fent 'vivac', quins collons! jaja, per flipar amb aquest temps que fa. Sobre les 3 passades arribem al cim, fot una rasca de tres parells de collons i el vent es fa quasi insoportable, de sobte ens apareix de l'anada el Marc Camí tapat amb una manta térmica, quin crack!! jaja, porta una mitja hora esperant la nostra arribada i ens acompanyarà un tros. Ell ha començat a Bagà, així que ja porta 38km a les potes i està tan panxo. El Troncha i jo aprofitem per fer-nos una foto al cim i ràpidament sortim tots cagant osties cap avall, jo tinc les mans congelades i sense tacte.




Baixem per la banda francesa, és una baixada de terra-gravilla pedregosa que ens portarà cap al Pas dels Lladres, i des d'aqui anirem planejant amb tendència a baixada per la pista direcció a la Collada de Tosses. Més endavant, al desviar-nos de la pista, ja de dia, ens vé una serie de puja-baixes on perdem de vista el Paco, el Marc i el Troncha i em quedo amb la gent d'Ultra Lleida, que sort que ja es conèixen el cami (perque jo ni papa), poc després arribem a la Collada de Tossa sobre les 7:30 on ens espera la Caravana amb el primer avituallament.
Al arribar a la caravana, el Juan Carlos, el Jordi i el fill del Paco ens han preparat café amb llet, te, magdalenes i croissantets...aprofito per cambiar-me samarreta i mitjons, i a seguir cremant pota!, al sortir de la caravana em trobo que s'han fotut tot el café però l'Escuté i el Pau estàn a l'aguait i m'en preparen un ràpidament (gràcies cracks, ese café con leche era vital para mi), el Jordi m'ajuda a carregar d'aigua la camel...(em sento com una marquesa jeje). Sortim de la Collada de Tosses el Paco, el Troncha, el Marc i jo, els del Team Ultra Lleida han sortit abans, el Juanca ens acompanya un tramet donant-nos molta força i ànims.
Quan ens deixa el Juan Carlos agafem un cami de baixada que ens portarà a La Molina, el Troncha i jo anem davant i a mitja baixada ens trobem el Joan i la Montse que estàn parats, la Montse està feta caldo, està vomitant i molt pàlida, ella ens diu que no es troba be però que no ens preocupem, que es refarà. La força mental d'aquesta dona és extraordinària!.
Tres quilòmetres després arribem a la Molina, a la entrada del poble ens trobem l'Enric, el Txuano i el Roger que ens estàn esperant, ens diuen que giren cua i ho deixen aqui, no ens acompanyaràn fins a Coll de Pal com estava previst, ja que se'ls faria massa tard. Nosaltres esperem a que arribin el Paco i el Marc.




Quan arriben ens diuen que el Joan i la Montse han girat cua també i que se'n tornen fins a Queralbs, pobreta Montse, encara li queda un catxo llarg fins arribar a Queralbs. Nosaltres seguim ara cap amunt direcció a Coll de Pal, just sortir del poble agafem un corriol dret de collons i poc després, al creuar la carretera i seguir pujant arribem a les pistes de la Molina, seguim pujant per pista xerrant de mil coses i fent broma, entre elles, escoltant el Troncha i el Paco parlant en català. Arribem a Coll de Pal, sobre les 9:30, anem sobre l'horari previst, en aqui hauria d'estar la caravana però no els hi ha donat temps a arribar, però ens està esperant el José Alvarez, que està passant uns dies amb els seus fills al refugi del Rebost, ells ens farà l'avituallament, ens porta sucs, aigua, gominoles, fruits secs...quin crack! sort que ha vingut perque jo anava sec d'aigua.
Sortim de Coll de Pal i enfilem cap al Niu de l'Àliga començant el nostre periple per Cavalls del Vent, fot un dia espectacular, sense núbols i té pinta que fotrà una calor brutal. El José i els nens ens acompanyaràn fins al Niu de l'Àliga, dona goig veure la canalla pujant i baixant per la muntanya amb un somriure d'orella a orella i gaudint, i com li foten!. Al arribar a d'alt de la muntanya el Troncha ja comença a fer una frisada de les seves aprofitant la baixada, nosaltres tres al nostre rotllo gaudint de les vistes espectaculars, el José s'ha quedat enrere ja que té els nens cansadets. Quan arribem al refugi, el Troncha ja fa rato que hi és, jeje, quin crack, va encés el tiu. Aprofitem per fer una coca-cola, ens despedim del José i li donem les gràcies...seguim la marxa.


A la baixada del Niu el Troncha ja torna a fer de les seves, el Marc darrera i jo darrera d'ells, el Paco va fent, el mestre no s'inmuta, ell va sobre el ritme estipulat i no es frisarà, un cop fet el primer tram de baixada ens reagrupem i enfilem la trialera que ens porta fins a l'ascens a Penyes Altes, en aqui el Marc i el Troncha enfilen a ritme cap amunt, jo a uns metres d'ells i el Paco...jajaja, pujant parlant amb la seva dona per telèfon, quin crack!. Arribo a d'alt i m'assec a contemplar les espectacular vistes de la Cerdanya per una banda i del Berguedà per l'altra...Pura Vida!. Arriba el Paco i ens diu que tindrem l'avituallament a la piscina de Bellver i que el Juanca ens està preparant un bon plat de pasta...encara ens queden 14kms per tastar-lo...i comença a cardar una caloraca del quinze...es farà llarga la espera.

Quan baixem de Penyes Altes i arribem al Pla de Moixerò, el Marc i el Troncha altra cop és frisen, jo darrera d'ells i el mestre de nou li fot brillo però sempre controlant el ritme. Arribem a una font que trobem per allà i carreguem aigua. La calor comença a tocar els ous. Seguim endavant i ja de baixada agafem un corriol que baixa força dret i que ens portarà fins abaix el torrent, per sort el terreny està sec i no patina. El Troncha és llença a sac cap avall, i una mica més s'emporta a dos nois que pujen, el Marc, aqui sí, baixa controlant i jo al darrera, el Paco baixa amb sensatesa (més tard em vaig enterar que el Troncha es va espinyar en aquesta baixada). Quan el Marc i jo arribem avall no hi ha senyals del Troncha, esperem a que arribi el Paco i seguim per la pista, una mica més avall ens trobem el Troncha que ens està esperant. Ara si, tots junts arribem al Serrat de les Esposes, sobre les 13:30. Ens refresquem a la font, carreguem aigua, menjem una barreta, petit descans i cap a Bellver de Cerdanya que hi ha gana.

Els seguents 7 kms fins a Bellver és fan eterns, entre mig del tram de pista entre el Serrat de les Esposes i Cortals de l'Ingla surt un corriol a mà dreta que baixa fins a una altra pista que duu a Bellver de Cerdanya, aquest és la nova modificació del recorregut de Cavalls del Vent d'aquest any. Baixant aquest corriol el Troncha i jo el baixem cagant osties, no està malament el corriol però un xic fastigós si que és. Al arribar al seguent tram de pista esperem a que arribin el Paco i el Marc, i junts seguim aquesta pista fastigosa fins a Bellver entre una caloraca bestial i una gana descomunal. Al arribar al poble, ja ens està esperant el Jordi, el Juanca i un amic del Paco esperonant-nos, la nostra cara, almenys la meva segur que reflexa que està morta de gana! jaja. Arribem a la piscina, en aqui hi ha la Maria José, la Mar, el Pau, la familia Escuté i la dona de l'amic del Paco. Em 'zampo' el plat de pasta en plan Son Goku, repeteixo una altra ració i em menjo un tall de fuet de Bellver ben parit. 'Palikeo' al canto amb tothom i aprofito per rentar-me els peus a la dutxa de la piscina i seguidament cap a la caravana per cambiar-me de roba. Sobre les 16:30 i amb l'estòmac plè sortim direcció Cortals de l'Ingla o el que és el mateix, 7 kms més de pista fastigosa. A mig camí el Troncha li comença a fer molt mal el genoll i ens diu que no pot seguir, no se la vol jugar, i el Marc que ja ha passat dels 100 kms en el seu entreno personal diu que ja se'n torna cap a Bagà i que s'emporta el Troncha amb ell. Pobre Troncha, encara li queda un bon catxo de patiment. Quan arribem a Cortals de l'Ingla, carreguem aigua i seguim junts fins al començament de la trialera que puja fins al Coll de Pendís, ens separem dels nostres amics i seguim el Paco i jo.



Ja portem uns 70 kms llargs i 18 horetes de tute, però hem trobo be fisicament i amb moltes ganes de seguir endavant. La pujada al Coll del Pendis es fa dureta pero la pujem be, la xixarra ja ha passat i podem gaudir de la fresqueta que ens dona el resguardanr-nos entre els arbres. Arribats al coll agafem la segona trialera que ens ha de dur fins al Coll de Vimboca, aquesta puja més dreta i em deixa tou, però amb pit i collons arribo a d'alt de la trialera relativament be. M'espero a que arribi el Paco assegut i junts pujem al Serrat de la Muga, fem tota la carena que s'em fot eterna i arribem al cami que passa per la tartera de la Serra dels Terrers. En aqui fem tota la baixada fins abaix el riu a tot drap ja que volem arribar a Prats d'Aguiló abans de que es faci fosc. Fem la pujadeta entre prats verds i baques fins d'alt el Pla de les Creus, sempre em deixa tovet aquesta pujadeta, sort que es curta, al arribar a d'alt ja podem veure el refugi al fons, després d'una serie de puja i baixes cagant llets arribem a Prats d'Aguiló abans de que es faci de nit. En aqui bocata al canto, una coca-cola que em porta el Paco, uns minuts de descansillo i seguim la marxa.
L'entrepà em fot les piles i ja de nit amb els frontals enfilem amunt cap el Pas dels Gosolans, només començar a pujar passem per una font que coneix el Paco i carreguem aigua, aquesta surt ben fresqueta. Ara sí, cap amunt!. Entre pitos i flautes, amb brillo i xerrera arribem a d'alt sense donar temps a que se'ns faci pesada la pujada. Al arribar al Pas, sort del GPS, trobem ràpidament el camí, ja que de nit no el veiem clarament. Fem tot el tram planer fins a arribar a la baixada que ens ha de portar al Collet. En aqui ja em començo a notar les potes cansadetes, són ja 90 kms i moltes hores foten-li canya amb desnivell maco...sort que tot és baixada fins al Mirador d'Estasen.

Durant la baixada, amb el cel estrellat i amb la fresqueta, el Paco em va explicant històries de mogudes que li han passat en aquell tram, com per exemple quan un cop va haver d'anar de Caldes fins allà per anar a buscar a uns amics seus que feien una ruta per aquell punt i s'havien perdut. Quanta humanitat té el Paco, és una de les millors persones que he conegut en la meva vida, amb grans valors, amb ell mai et quedaràs tirat, sempre et cuidarà, estarà per tu i mai et faltarà de res.
Arribem al Collet i ara sí, 5 kms de pista de falsa baixada fins a Estasen que m'enganxa molt tou de potes i amb una gana descomunal. Quins 5 kms més eterns! uff! no s'acaben mai. Amb mota paciència arribem al mirador on ens està esperant la Maria José, el Juanca i el Jordi...i el kitsch d'espinacs i la coca de poma que ens ha fet la meva mare jeje. El Troncha ja ha arribat, el Marc l'ha portat de Bagà fins aqui i ja dorm. Després de menjar i d'explicar les batalletes de la tarda als nostres amics, aprofitem per dormir poc menys de tres horetes a la caravana que ens aniràn molt bé per seguir amb el repte. Encara ens queden 72kms que seràn molt durs i on la fatiga cada cop farà més acte de presència.
Quan desperto em trobo acurrucat a un cantó del llit ja que el gos del Paco s'ha fet l'amo d'ell i em trobo el Jordi sentat davant meu, sentat, ja que no ha dormit per cedir-me el llit perque pogués descansar...quin crack, quin gest! gràcies company. Mentres ens preparem, ens fan un café amb llet, tallet de kitch de la mama i quatre galetes, omplir camels, frontal i 'al lío' amb les piles carregades.

Sortim direcció el Gresolet, la baixada està super practicable, tot lo contrari a la primera vegada que la vaig fer fa dos anys amb el camí mutllat. Arribem al refugi en tres quarts/una hora i enfilem amunt direcció al Coll de la Bauma, 300+ per calentar les potes jeje...en arribar a d'alt començem a baixar direcció a Can Cerdanyola per un corriol ben parit que ja no recordava, en aqui em deixo anar i el faig a tope, quina disfrutada, uff!! fantàstic. Quan arribem abaix, fem una queixaladeta, omplim aigua en una font i Empedrats amunt!. La pujada al principi la faig bé, baixa força aigua i en el tram de les gorges no poso el peu a dins per poc en alguns punts, conforme anem pujant, el solet va calant i em comença a venir un petita 'pájara' fins a tal punt que els últims metres de pujada s'em fan una calamitat, sort del Paco que em va distraient explicant-me històries de les seves primeres Núria-Queralt i de com ha lligat la ruta de les 100 milles fent un pupurri de les primeres edicions d'aquesta marxa en el seu primer i últim tram.

Quan arribem al refugi de Sant Jordi em sento feliç, aquella pujada m'estava trinxant, aprofito per remutllar-me en un dipòsit d'aigua, barreta al canto i agafem la pista de baixada que ens duu al principi de la pujada del Coll d'Escric, aquest coll sí que el pujo be, curtet però intens el cabr.., un cop a d'alt fem la baixada per la pista que porta fins a Gréixer on ens espera la caravana per fer l'avituallament, no recordava lo avorrit que és aquest tram. Abans d'arribar a la carretera ens ve a buscar l'Escuté, la canalla va fent series en plan Troncha Cadenas, moment molt maco per cert. Arribem a la caravana, tenim un parell de cadiretes preparades per nosaltres, el Juan Carlos em fa un massatge a les potes mentres estic menjant (grácias Juanca!) i una birra ben freda que em porta la dona de l'Escuté i que em sap a gloria....el Jordi em carrega l'aigua...uff! (pell de gallina), sóm tractats com unes autèntiques marqueses. Li foto un viatge a la coca de la mama que em dona la Maria José...en fi, tractats com a reis. Això si que és un avituallament!!.


Ens despedim d'aquesta Gran familia, ja és migdia i està caient una xixarra del quinze, sortim direcció al Rebost per la pista, ara ens espera una pujadota de 700+ primer per pista i després per corriol cap amunt. La calor ja comença a ser insoportable a mitja pujada, cosa que crec que ens fa augmentar el pas. En menys de l'esperat arribem al refugi, ens prenem una coca-cola i seguim cap amunt, abans d'agafar el cami que porta cap el Niu de l'Àliga trenquem a mà dreta direcció al Coll de Pal, en aquest instant ens despedim del traçat Cavalls del Vent. Després d'una pujadeta i una baixadeta arribem a la carretera on podem veure el Xalet del Coll de Pal, en aqui ens està esperant el Marc Camí que ens acompanyarà els dos quilòmetres i 200+ que ens manquen per arribar a l'avituallament del dinar que a mi s'em fan eterns ja que vaig una mica tou de potes.

Quan arribem a l'avituallament (km 137), ens trobem el plat de pasta amb amanida que ens ha preparat l'Escuté que em sap a gloria, no cal dir que repeteixo plat ;-). El Pau està fent el seguiment de la F1 i ens explica les incidències de la cursa, cosa que em fa sentir de nou al món real després de 32h desconnectat voltant entre baques, prats verds i un pepino darrera l'altre. Quan acabo de menjar entro a la caravana i em trobo el Juanca preparant-nos el café cosa que m'estranya, això em fa preguntar-li si m'he equivocat de caravana ja que tinc la roba a la del Paco...uufff! el tiu és parteix la caixa, ja que ell no té caravana...anada d'olla per part meva ja que és la caravana de sempre del Paco...el cap ja nota la fatiga i descordina un xic ja.
Després de fer tots els preparatius, de despedir-nos de la familia Escuté i del Marc i la seva dona que s'en tornen cap a casa, el Paco i jo seguim la nostra guerra. A partir d'ara el Jordi, el Pau, la Mar i la Maria Jose ens faràn el seguiment.

Sortim del Coll de Pal cap avall i un km més enllà pujem per una pista ben empinada que ens porta fins al restaurant de l'estació de La Molina, en allà les vistes són espectaculars, podem veure el Puigmal al fons, Collada de Tosses, el poble de la Molina, Masella...mitja Cerdanya...brutal!. Baixem trotant per una pista fins a la carretera, ara no ens queda més remei que 'llepar' asfalt durant 4 km fins a la Collada de Tosses on poc abans ens adelanta la caravana. Just abans d'arribar-hi ens cau un bon diluvi que ens fa córrer com a beneïts. Entrem a dins a la caravana, cauen unes galetes i un suc. La Maria José ens va a buscar unes coca-coles a l'hotel que hi ha al davant. Carreguem aigua i esperem a que pari de ploure. Mitja horeta més tard ja podem reempendre la marxa. Estem al km 149, ja queda poquet!.




Ens despedim del Jordi i de la familia del Paco fins a l'arribada. Nosaltres agafem el cami que porta fins a la Font de l'Home Mort. Fins al Pas dels Lladres ens queden 10 km i 700+, sense cap pujada dura ni res, tot pistero entre prats verds però amb la dificultat de la quilometrada i fatiga que portem acumulada. Al cap de 3 km de sortir de la collada, en el primer puja-baixa ens comença a ploure, cosa que ens obliga a posar-nos l'impermeable, per sort cau poqueta aigua...seguim cap amunt xino xano...conforme van passant els metres em comença a venir un baixón i fluixera de potes i ment. El Paco en aqui ja no xerra tant, també està cansat, cosa que no em va bé perque em fa menjar-me l'olla...jo només puc veure els seus peus, segueixo els seus peus. Quan em dono conta que vaig 'pàjaro' li comento, ell m'anima i em diu que encara ens queda una mica, que sigui fort, que això ja ho tenim...jo sé que acabaré però la fluixera de potes i ment em farà patir. Al cap de poc rebem una trucada del Juan Carlos preguntant com estem i animant-nos...jo segueixo seguint els peus del Paco, quan miro endavant només veig el Puigmal, el prat verd i el putu cami de pista zig-zaguejant...uns kms més enllà se'm inflen els ous, el Paco em diu que paciència, que quan arribem al Pas dels Lladres fem un breu descans per menjar...el Pas dels Lladres no arriba mai, em desespero però callo, no vull ratllar al Paco. Per fi arribem al Pas dels Lladres!!!! (això ens pensavem), parem a menjar un entrepà i a beure aigua, això em fa ressucitar...de sobte se'ns apareix la boira que comença a calar, per sort desapareix ràpid. Seguim la marxa i 500 metres més endavant ens trobem el putu Pas dels Lladres! jajaja. Ens fotem a riure...portem 159km, 10-11kms de baixada i repte aconseguit!. 

El  primer tram de baixada és el més empinat i dur, ja que hem de seguir les marques blanques de la Núria Queralt i de baixada costa veure-les, t'has d'apropar força per poder-ho fer. Ens hem d'espavilar perque se'ns comença a fer de nit i hem d'arribar a enllaçar amb el GR abans de que és faci fosc. La baixada es fa durilla, ja que el primer tram és empinat i després tot són xarcots d'aigua i saltar entre les pedres. Aconseguim arribar al GR paral.lel al del GR11 del camí vell que porta a Núria abans de que és faci fosc, ens posem els frontals, ara ens queden 900- en 7 km per corriols agrestes ben parits, algún petit tramet d'enllaç de pista pel mig, que dins el cansament acumulat que portem els fem a tot drap, tenim ganes de liquidar el tema!, això si, se'ns fa realment llarg. Quan anem aproximant-nos a Queralbs el nostre somriure i felicitat es fan evidents. Quan arribem al poble ens abraçem i ens felicitem, ho hem aconseguit!!!. A l'arribada no aconseguim veure al Jordi i la Maria José que ens han vingut a rebre...anàvem massa enxufats! jajaja. Quan els trobem i arribem a la caravana, la Maria José ens prepara un bon sopar que ens fa carregar les piles. Em sento molt cansat a l'arribada, caic plegat a la cadira però la felicitat que sento és inmensa!, he passat dos dies de somni.
Grácias Paco por proponerme esta aventura y por tu compañia y lecciones, ha sido un enorme placer compartir esta experiéncia 'mano a mano' contigo. Gràcies Juan Carlos i familia, Jordi Garcia, Pau, Mar, Maria José i José Alvarez per cuidar-nos com a marqueses i que no ens faltés de res. A la mama per les coques!. Al Troncha Cadenas, Marc Camí, Txuano, Montse, Joan, Roger i Enric per la companyia en aquesta bonica aventura.